Presentació pel bloc del viatge
Pel viatge de NATURA a Sòria (del 29 oct. a l’1 nov. del 2011) hem preparat la visita a alguns dels monuments històrics de més rellevància.
Al mateix autocar us farem entrega del Dossier “Sòria amb Història” que estem confeccionant a propòsit, centrant-nos en el que visitarem. Així, entre caminades de natura i paisatge, durant el viatge també podrem conèixer com era Numància, una ciutat de l’antiguitat que conserva vestigis celtibers i romans, així com destacats indrets de l’Edat Mitjana conservats a Burgo de Osma, Sant Esteban de Gormaz i al Castell de Gormaz.
Mentrestant, a modus de tastet, vegeu-ne ja algunes característiques.
David Farell, historiador
NUMÀNCIA (Garray, Sòria)
Les restes de la ciutat celtíbero-romana de Numància, més que per la seva importància arqueològica, són conegudes per la seva rellevància històrica com a resistència a la conquesta romana. En aquest aspecte cal destacar que en aquest lloc l’imperi romà va establir en campaments de setge el major exèrcit de la seva història. Foren 20 anys de resistència i només el setge final durà 11 mesos. Numància es defensà de valent (d’aquí ve l’expressió “defensa numantina”), però després de la seva caiguda (133 aC), donant per acabades les Guerres Celtibèriques, els romans incorporaren oficialment la Celtibèrica al territori provincial establert a Hispania.
De fet, a dalt del turó on es troba el jaciment, visitarem com dues ciutats superposades: el castro celtiber i la ciutat romana. Del poblat celtibèric de la tribu dels Arevacs no en quedà gran cosa. Els romans el destruïren i més tard en reconstruïren alguns sectors, conservant l’antiga disposició urbana i alguns serveis. Veurem com eren les cases indígenes gràcies a que algunes han estat reconstruïdes com a model. De la ciutat romana en podrem veure les termes, les vivendes, les muralles i alguns serveis millorats.
Tot plegat ocupa força extensió i per això anirà bé que en fem una visita guiada amb l’ajut del dossier i un plànol de l’àrea excavada.
BURGO DE OSMA
Al Burgo de Osma hi trobem dos sectors històrics que hem de diferenciar: la vella ciutat d’Osma (Uxama) amb el seu castell, pont medieval i altres restes arqueològiques, i el Burgo de Osma, la ciutat actual d’origen medieval, amb la seva catedral, restes de muralla i diverses arquitectures que van del segle XVI al XIX.
La ciutat històrica del Burgo de Osma està declarada Bé d’Interès Cultural amb la categoria de Conjunt Historicoartístic.
El primer poblament es deu, com a Numància, a l’enclau arevac i romà d’Uxama. Passada la dominació musulmana, al segle XI, el burg d’Osma s’anà conformant en terres castellanes, però ara més a la vora del riu Ucera. En bona part, va començar a concentrar habitants repobladors gràcies a una decisió episcopal, doncs Pedro de Bourges (San Pedro de Osma) hi restablí la seu catedralícia al Monestir de Santa Maria. Aquesta nova ciutat s’anomenà “El Burgo”.
La muralla del segle XV conserva la porta de San Miguel i envolta el nucli medieval, on hi destaquen –entre d’altres- el Palau episcopal (portalada del gòtic tardà) i la Catedral gòtica de l’Assumpció (s. XIII), que s’aixecà en el lloc de la romànica preexistent. La catedral és el principal monument. Sobresurt per l’estil romànic i gòtic dels seus elements construïts. Del romànic es conserven les arqueries de comunicació entre la sala capitular i el claustre, amb una col·lecció d’arquivoltes i capitells a l’estil de Silos, a més d’algunes portes. Del gòtic ens quedem amb la portalada meridional i les voltes de creueria de la nau. També s’admiren obres del barroc i afegits arquitectònics neoclàssics del XVIII, segle que va veure aixecar la seva alta torre.
Aquí va ser canonitzat Sant Domingo de Guzmán (s. XIII), nat a les rodalies d’Osma i que en fou canonge. El conjunt també inclou el sepulcre de San Pedro de Osma –a la sala capitular- i el Beat de Burgo de Osma (s. XI).
Finalment, tot passejant, podrem gaudir de nombrosos exemples d’arquitectura popular castellana, així com bodegues que segueixen el model de la zona de la ribera baixa del Duero.
SANT ESTEBAN DE GORMAZ
San Esteban de Gormaz és un pintoresc municipi situat a la província de Sòria, a 854 m. d'altitud. La seva situació estratègica a la vora del Duero, divisor de terres musulmanes i cristianes, l’ha fet protagonista d’esdeveniments rellevants.
Els punts d’interès turístic: pont medieval sobre el Duero –d’origen romà-, pontet romà, Castell de Gormaz –fortalesa d’extens recinte-, ermita de San Miguel de Gormaz (s. XI) -que conté unes molt interessants pintures murals romàniques del XII-, arquitectura popular, església de San Bernabé i algun dels palomares que queden als camps de Recuerda.
EL CASTELL DE GORMAZ
A Gormaz va ser el mateix Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador qui, després de moltes batalles i essent l’alcalde, va expulsar definitivament els musulmans de la Vila al segle XI. La ràtzia que el Cid va fer des de Gormaz fou un dels motius del seu primer exili, succeït l’any 1081. De fet, Gormaz forma part d'una de les etapes de la ruta del Camí del Cid, l'etapa 8, que té el seu començament a Burgo de Osma i el seu final de trajecte a Berlanga de Duero.
La fortalesa califal de Gormaz és la més gran d’Europa en el seu temps (s. IX-X). Situada sobre un turó cretaci de planta allargada, és un dels millors llocs per observar el camp castellà i els elements del seu paisatge: bosc de ribera seguint el Duero, vinyes i camps de cereal. Ens agradarà contemplar-ho a l’hora que el sol se’n vagi a la posta.
La visita ens portarà a reconèixer l’alcàsser residencial -amb les torres de l’homenatge i d’Almanzor o Al-Mansur (s. X), la sala d’armes, l’aljub o cisterna i la poterna califal, entre d’altres- i el recinte emmurallat, d’uns 1200 m de perímetre, 24 torres, on destacarem la fabulosa porta califal.
El castell es va convertir en l’origen i bastió de nombroses ràtzies o atacs de les tropes musulmanes sobre les terres cristianes del nord del Duero. Finalment passà de mans mores a cristianes.
Per anar fent boca, aquí teniu un bon enllaç sobre el castell:
ALTRES LLOCS D’INTERÈS
CATALAÑAZOR
Calatañazor, a 32 km. de Sòria, és el poble més medieval de la província de Sòria. Situat en cim rocós, és conegut, sobretot, per la derrota que va patir el cabdill d’ al-Andalus Al-Mansur a la famosa “Batalla de Almanzor” l’any 1002 a mans de les tropes castellanes i lleoneses.
Envoltat de muralles i amb el castell del s. XIV a l’extrem, la ciutat interior està ben conservada: mostra l’església -de portalada romànica-, palaus i cases nobles junt de detalls com les portes de quarteró amb antiga ferreria, teulades coronades per xemeneies còniques i cobertes a teula partida, paviments de pedra galet, ... en fi, que no és gens estrany que en aquest marc tant pintoresc Orson Welles rodés “Campanades a mitjanit”.
CASTELL D’OSMA
Situat en un turó del marge esquerra del riu Ucero, aquest castell mostra encara un seguit d’espais construïts al segle XV, com la muralla exterior i la torre de l’aigua. El seu origen es data als segles VIII-IX, doncs era un lloc estratègic a la frontera mitja del Duero. Visqué els temps de domini àrab, la reconquesta i disputes senyorials posteriors. Alguns murs contenen pedres treballades del jaciment celtiber d’Uxama.