Envieu-nos les fotos i les anirem penjant!!!

Castell de Gormaz, en Vicenç i una altra persona
fent de vigies (O. Bassa)
Amics i amigues, aneu-nos enviant les fotos del viatge i les anirem penjant... amb els vostres comentaris i els autors... i els vostres mails a naturamaresme@gmail.com, per mantenir-vos informats de totes les nostres activitats.

Fotos, fotos i més fotos!!!

Sí, ara nomès cal pensar amb el viatge i els paisatges que guardarem a la nostra retina, a l'imaginació i a la càmera! Aquests ens interessen!!! Sí... sí ens els fas arribar, els publicarem a aquest blog que podreu continuar consultant desprès del viatge...

El nostre mail... naturamaresme@gmail.com

Ei! No en deixis passar n'hi una!!!

Tot preparat per dissabte!!!

Anem a repassar...

A la maleta no us podeu descuidar: botes i roba còmode per caminar, muda per quatre dies i roba per fred (mínim 5 º) i per bona temperatura (15º migdia), petita motxila o bossa per caminar (on hi podem guardar aigua, alguna cosa per picar i sobretot el canguro o xubasquero -que tot i que no hauria de ploure, ens pot sorpendre alguna gotellada-, càmara de fotos, (si voleu podeu portar llargavistes que no pesin massa, necesser, documentació personal...

Que no cal portar... sac de dormir, llençols, toballoles... N'hi haurà a l'alberg i als 2 hotels...

Cal ser a les 7 del matí al carrer Rafael de Casanova amb la carretera de Vilassar, al costa del Restaurant els Caçadors.

Au!!! Una última nit a casa i cap a Sòria, ni te la imaginas!!!!!!

Sou al blog dels viatgers de Sòria del Pont de l'1 de novembre de 2011

Últimes dades...

pels viatgers que esteu apuntats al 11è Viatge de Natura, recordeu: l'hora de sortida és a les 7 del matí del proper dissabte, 29.10., a Argentona: Carretera de Vilassar/Cantonada Rafael de Casanova (costat de BCN del restaurant dels Caçadors)

Lloc recomanat aparcament vehicles: Carrers Rafael de Casanova, Dr. Farrero, Marina i Mestre Falla. Respecteu els guals.

A aquest blog trobareu el link a un web per saber quin temps farà a Sòria.

T'imagines despertar-te a l'època medieval?

Viure a l'època del Cid i Almanzor!

Ullals de mar i boscos mil.lenaris!

La Fuentona de Muriel i el Sabinar de Calatañazor

Rio Lobos...

Rio Lobos.... un reportatge perquè ningú es quedi a l'autocar!!!

Rio Lobos. Explicació general i el tram que fareu els que no volgueu caminar massa...

Rio Lobos... la Cova i pels que caminarem una mica més...

Alguns dels paisatges que veurem i altres...

Sòria, un paradís per descobrir...

Fauna de Sòria 1. El llop

El llop a Sòria està present als sistemes montanyosos del nord, limitant amb La Rioja i Burgos, y està siguent extraordinàriament perseguit.



Aquest darrer video és de Sòria a l'octubre!

Una mica d'història de Numància

Video de la història de l'assedi de Numància

L'itinerari de la descoberta de Sória

Dissabte, 29 d'octubre, sortida a les 7 del matí d'Argentona, des de la carretera de Vilassar/Carrer Rafael de Casanova (costat sud restaurant els caçadors)
Argentona-Sória (Abejar). Visita de les ruïnes de l'invencible Numancia
Diumenge, 30 d'octubre,
Visita al Parc natural de Rio Lobos (caminada 3 hores lloc pla), Burgo de Osma, San Esteban de Gormaz, Castell de Gormaz (on veurem la posta de sòl) i unes bodegues de DO Ribera del Duero. (dinar optatiu al Convento de San Esteban de Gormaz, 20 €/persona. Cal pagar-lo a l'autocar.
Dilluns 31 d'octubre de 2011,
Visita a la Fuentona, Catalañazor, Sabinas de Catalañazor (caminada 2 hores pla/mitjà), i a la tarda, la Laguna Negra. (dinar optatiu a l'Hotel La Barrosa, 15 €)
Presentació dels viatges de natura pel 2012.
Dimarts 1 de novembre,
Abejar-Sória-Argentona

PD. No patiu, no hi ha caminades tan fortes com les que esvan fer als Ports.
El 29 i el 30 cal anar equipat amb roba cómoda i calçat per caminar.

Per tots els viatgers: informacions diverses.

Tan els dels hotels com els de l'alberg, no cal portar toballoles ni llençols o sacs de dormir. ja n'hi ha allà. Web alberg

Pel que fa a assegurances d'anulació, nomès hi ha tres persones que s'han interessat per ella, i per tant, no es pot realitzar. Si us cal, cadescú haurà de contractar-la personalment. Podeu trobar ofertes a internet a preus reonables. Però sobretot observeu si a les condicions hi ha les vostres possibles raons d'anulació. L'assegurança de viatge (sense l'anulació) ja està inclosa al preu.

Sortida del viatge i dinars 30 i 31

La sortida es farà el dissabte, 29 d'octubre de 2011, a les 7h de Calella i a les 7,15h. d'Argentona. Es recomana arribar 15 minuts abans.

Lloc a Argentona: Carretera de Vilassar, cantonada Carrer Rafael de Casanova 

Sortirem puntuals.

Els dinars del diumenge 30 i dilluns 31 d'octubre, s'ha reservat un menu tot inclòs per 20 i 15 € respectivament. Us demanem que tots els que hi volgueu venir, ens enviaeu un mail de confirmació a naturamaresme@gmail.com, o ens truqueu al 629040295.

Els que no l'hagueu pagat, ho podreu fer al mateix autobus.

Caminada del diumenge, 30 d'octubre, a Rio Lobos.

Hi haurà 2 possibilitats, la mitjana i la fàcil. Caldrà decidir-se el mateix dia, triant 1 o l'altre sender, depenent de la preparació i les ganes de caminar. Ens trobarem tots a l'ermita, per retornar plegats a l'autocar.

La fàcil serà des del centre d'interpretació-casa del Parc, a Ucero, fins a l'ermita i tornada a l'autocar. Caminada per terreny gairebé pla, de 4 km anada i tornada.

La mitjana serà del Pont de "Los Siete Ojos" fins a l'ermita, i seguir al centre d'interpretació-casa del Parc, d'11km de durada, que és la que us adjuntem a continuació, amb una durada de 3h aproximadament.

Cuenta la historia que era tradición entre los celtíberos que, cuando un valiente guerrero moría en combate, su cuerpo era abandonado desnudo sobre grandes piedras para que los buitres, descendiendo de los cielos, se nutrieran de él. Así se fundían con estas aves sagradas, ascendiendo a su más alto destino.

Custodios y guardianes del río Lobos, hoy en día encontramos más de un centenar de parejas de estas carroñeras, los buitres leonados, conocidos por estas tierras como abantos. Su presencia, entre otros motivos, ha promovido la declaración de este cañón, de 24 kilómetros, como Parque Natural desde el año 1985, así como Zona de Especial Protección para las Aves por su riqueza ornitológica.

Nuestro paseo empieza cerca de los restos del puente de los Siete Ojos, del siglo XVIII, que salva las aguas del río Lobos. Sus aguas, en período de estiaje, desaparecen bajo la tierra, sumergiéndose en el cauce del río y aflorando posteriormente en el manantial de la Galiana, que da nacimiento al río Ucero.

La maldición de las sabinas

La vereda avanza paralela al cauce del río y a menudo lo cruza, serpenteando entre los límites calcáreos de los cantiles rocosos. Paseamos por un bosque adusto y frugal de pinos y sabinas. Los pinos son de dos especies: el silvestre, de corteza asalmonada, y el negral o pudio, como aquí se le llama, de corteza grisácea. Este último tuvo como utilidad su resinado para la obtención de la miera que sangraba de su corteza. La sabina es una especie de ciprés, reliquia viviente de los antiguos bosques del terciario, capaz de colonizar las parameras más inhóspitas de la meseta castellana, donde en invierno las heladas son ley y costumbre, noche tras noche. Tiene la particularidad de ser dioica, es decir, que presenta árboles machos y árboles hembras. Es muy tóxico, por la presencia de esencias como las tuyonas y el sabinol, que la hacen fuertemente abortiva.

Al adentrarnos en el cañón aparecen las primeras aguas estancadas, que dan cobijo a los nenúfares, a los juncos y a las espadañas. Los nenúfares, de flores amarillas, sirven de descansadero a una nutrida y sonora población de ranas comunes (Rana perezi) que sirven de comida de las culebras de collar, a su vez, ley de vida, alimento del águila culebrera, cuyo vuelo se avista en el cielo en las horas más calientes del día.

Dejamos a unos seis kilómetros del principio, a nuestra derecha, la fuente del Rincón, y poco después, a la izquierda, el barranco de Valderrueda. Rebaños de ovejas pastan plantas aromáticas como la mejorana, el tomillo salsero o la ajedrea, que dan un sabroso gusto a sus carnes. Al fin alcanzamos la ermita templaria de San Bartolomé, rodeada de olmos muertos de frafiosis. Está ubicada en un rincón mágico, habitado desde la época del bronce (2000-850 a.c.), frente a la Cueva Grande, donde hay pinturas rupestres, y el llamado Balconcillo. La ermita es de gran belleza y fue construida por los templarios siguiendo claves esotéricas. Símbolos iniciáticos decoran los canecillos y los óculos o ventanas configuran mandalas (figuras circulares o cuadradas utilizadas para la meditación monacal).

Continuaremos el camino hasta el centro de interpretación.